Va arribar com un somni inesperat, ple de suspirs.
Ple d'energia fluctuant que anava d'un lloc a l'altre.. sense saber on.
Necessites saber-ho, però no t'ho dic.. potser és massa d'hora. Potser.
Potser és la por, o no, potser és més que tot el que ens envolta... i si ens cremem?
Ja cou el foc, la teva mirada, els teus ulls... penetren dins meu i em fan suspirar.
Com el primer dia... fins ara. Tremolo al veure't marxar, però et deixo volar.
No puc.
I no sé com.
Però no puc.
Potser el destí... o potser l'anyorança? el que hem viscut... la teva calor quan algun cop m'abraces fort. Tú ja saps com.
Una abraçada que a mi em diu tant.
I ara marxa...? ara em quedo sense tú?
Llàgrimes als ulls.
Llàgrimes al cor trencat.
Llàgrimes per anyorar el que ja hem passat...